MARIAM BOUAZZAOUI I YASSINE BOUAZZAOUI

UNITAT 1:ELS ESTATS I LA DIVISIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

1-1 ELS ESTATS EN EL MÓN ACTUAL

•  

1-2 L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DELS ESTATS

1-5 L’ONU, L’ORGANITAZCIÓ DELS ESTATS DEL MÓN

1-6 LA UNIÓ EUROPEA

   

1-7 ESPANYA, UN ESTAT DE LA UNIÓ EUROPEA

•  

1-8 CATALUNYA, UNA COMUNITAT AUTÒNOMA DINS L’ESTAT ESPANYOL

   

 1-1 ELS ESTATS EN EL MÓN ACTUAL

1.1.1Què és un estat

És la unitat política i administrativa superior que regeix un territori.

Els estats estan formats per un conjunt de ciutadans, amb uns drets reconeguts i unes obligacionsTambé tenen un conjunt de lleis. Als països democràtics, la norma principal és la constitució.

Els estats creen diferents organismes per fer efectives les decisions que prenen una policia, un exèrcit, un cos diplomatic i uns funcionaris.

Els estats posseeixen uns trets d’identitat, com un himne, una llengua o diverses, una bandera, una capital o diverses i , sovint, una moneda.

1.1.2 Els estats canvien     

Actualment, el món està format per uns 200 estats.

Molts estats, com ara la Gran Bretanya, tenen una llarga trjectòria, però d’altres s’han format recentment.

1.1.3 Les funcions de l’estat

L’estat exerceix nombroses funcions:

• Estableix relacions internacionals: funda ambaixades i consolats en altres estats, s’integra en institucions internacionals
• Garanteix la seguretat nacional: manté l’ordre públic dins de les seves fronteres i defensa el seu territori
• Regula l’economia i les relacions laborals: creen normes per regular les activitats del agents econòmics.
• Proporciona serveis a la població, com educació, sanitat, transport…,

1.1.4 Els estats fràgils

Estats fràgils, són aquells en què les estructures estatals no tenen la voluntat política i/o la capacitat de dur a terme les funcions bàsiques per reduir la pobresa.

Identifiquem alguns trets característics.

• La presència d’organitzacions, que usurpen l’ús de la violència a l’estat, l’existència àmplia d’activitats il.lícites.
• L’’existència de la població desplaçada i també la fuga de cervells
• La tutela internacional i l’ajut oficial al desenvolupament (AOD) que reben
• La incapacitat per generar recursos, i la corrupció generalitzada.
• Uns mals resultats socieconòmics.

1.1.5 L’estat del benestar

Al llarg del segle XX les funcions de l’estat es van ampliar

Amb els diners dels impostos, l’estat.

•    Ofereix als ciutadans serveis públics.
• Estableix un sistema de pensions

És el que anomenem estat del benestar o estat social

En canvi, d’altres estats no presten els serveis més bàsics a la majoria de la població, uns per manca de recursos, i d’altres per falta de voluntat política.

1-2 L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DELS ESTATS

1.2.1 Els estats democràtics

Als estats democràtics o de dret el poder està repartit.

• El parlament té el poder legislatiu
• El govern té el poder executiu.
• Els jutges exerceixen el poder judicial.

Els ciuadans participen en el govern. En les eleccions, a través del sufragi o vot, tiren uns representants que governenin per ells.

Les elccions han de complir uns requisits. Les persones o partits polítics que es presenten, han d’exposar lliurament el seu programa. Les eleccions han de celebrar-se periòdicament.

En un estat de dret totes les persones estan obligades a respecatar les lleis.

1.2.2 Les dictaduras

En les dictaduras tots poderes de l’estat están en manos d’una persona o d’un grupo. Com la conseqüència, la majoria dels ciutadans no participen en el govern.

Él govern no reconeix els drets humans. El govern utilitza la repressió per eliminar qualsevol oposició política. En molts països hi ha falses democràcies, és a dir, dictadures encobertes.

1.2.3 Les monarquies i les repúbliques

Les monarquies són estats en els quals el cap de l’estat és un rei

• Monarquia constitucional, si el monarca participa en les tasque de govern en la mesura que determenia la contitució
• Monarquia parlamentària, si el monarca és el cap de l’estat, però no exerceix cap acció de govern.

Les repúbliques són estat en els quals el cap de l’estat és un president.

Les repúbliques poden ser de dos tipus:

• República parlamentària, quan el cap de l’estat ès tria pel parlament.
• República presidencialista, quan el cap de l’estat coincideix amb el cap del govern iés tria directament pels ciutadans.

1.2.4 Els estats segons la religió

• Els estats laics presenten una separació total entre la religió i l’estat
• Als estats confessionals hi ha una religió oficial que gaudeix d’amplis privileigis.
• Els estats teocràtics professsen una religió oficial, els llibres sagrats de la qual esdevenen llei.

1.3 ELS ESTATS SEGONS L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

1.3.1 L’organització territorial de l’estat

Els estats s’organitzen en unitats territorials més petites per administrar més bé el territori, tenen noms diferents, comunitats autònomes, cantons, departaments…

• L’administració central estén la seva competència a tot l’àmbit territorial de l’estat.
• L’administació regional o local exerceix la seva competència en l’àmbit territorial que li pertoca. Les comunitats autònomes, prenen decisons que afecten el terrietori que els correspon, un govern municipal té només atribucions executives.

1.3.2 Els estats centralitzats

En un estat centralitzat l’administració central governa tot el territori de l’estat.

1.3.3 Els estatas descentralitzats

Les regions tenen institucions pròpies: un parlament, un govern i uns tribunals. Les seves competències, es defineixen en les constitucions.

1.4 ELS GRANS ÀMBITS GEOPOLÍTICS

1.4.1 La regualció de les relacions internacionls

Els estats es relacionen amb altres països.

• Estableixen contactes diplomàtics.
• Mantenen intercanvis econòmics.
• Es produeixen moviments de població.
• Estableixen relacions culturals.

Els estats sigin acords, pactes i tractats. També s’ha creat el dret internacional , una sèrie de normes que tots els estats han de complir.

1.4.2 Les organitacions internacionals

Les organitzacions internacionals són associancions que els estats han creat voluntàriament per tractar qüestions d’interès coú, adoptar decisions i solucionar conflictes.

Hi ha organitzacions amb objectius variats, com l’ONU, i altres ue només s’ocupen d’una matèria. L’OTAN és una organització militar constituïda per 28 estats en un sistema de defensa comuna.

El principal organisme internacional de medicacó entre els estats és l’Organització de  les Nacions Unides (ONU).

1.4.3 Els estats actuals entre la internacionalitazació i l’aprofundiment nacional

La majoria d’estats actualemnt estan condicionats, per dos factors:

• Com a factor extern els estats han hagut de transferir algunes decisions cap a institucions supernacionals (UE,tractats de lliure comer, tribunals internacionals,etc,).
• Com a factor intern cal entendre que a l’interior sovint creixen reinvindica.

Aquestes dues tensions cal emmarcar-les en l’escenari de la globalització econòmica. També és evident que les grans empreses multinacionals, han adquirit un poder tan gran que fa dubtar de l’eficàcia o la possibilitat real del estats.

1.4.4 Com han d’afrontar els estats aquests reptes?

• El repte de la globalització requereixen de m´s cooperació en iniciatives i organitzacions transnacionals.
• El repte de les reivindicacions de les identitats internes diferents de la majoritària requereixen d’inicativs dialogades.

1.5 L’ONU, L’ORGANITZACIÓ DELS ESTATS DEL MÓN

Es va fundar el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, quan els estats es van adonar que era necessari crear una organització que resolgués els conflictes de manera pacífica.

L’ONU té tres objectius principals:

• Defensar els drets humans.
• Mantenir la pau.
• Treballar en la cooperació internacional.

L’ONU desenvolupa, a més, programe específics. L’ONU té alguns punts febles que en dificulten la tasca. Hi ha cinc estats, que en poden vetar les decisions.

1.5.1 La intervenció de l’ONU en conflictes entre estats

Quan hi ha un conflicte greu entre estats i intervé la comunitat internacional, aquesta intervenció està tutelada per l’ONU.

Els drets d’ingerència suposa la intervenció en un estat mitjançant la força i sense el seu consentiment per protegir la població civil. Les forces armades de pau de l’ONU, conegudes com a casos blaus pel color del casc o barret, estan integrades per militars dels exèrcits dels països que integren l’ONU.

1.6 LA UNIÓ EUROPEA

1.6.1 La història de la UE

La cooperació entre els països europeus. Aquesta cooperació tenia dos objectius fonamentals:

• Consolidar la pau
• Competir units contra les grans superpòtencies.

El 1951, Bèlgica, la República Federal d’Alemanya, França, Itàlia, Luxemburgo i el Països Baixos van crear la Comunitat Europea del Crabó i de l’Acer (CECA).

Els països de la CEE van dur a terme les accions següents:

• Van desenvolupar polítiques econòmiques comunes.
• Van establir la llibertat de circulació de béns, serveis, treballadors, i capitals.
• Es va desenvolupar el dret comunitari, lleis comunes de compliment obligatori de tots el membres.

1.6.2 Unió econòmica i coordinació política

Darrerament s’ha aprofundit en la integració econòmica i política:

• El 2002 es va fer realitat la unió econòmica i monètaria.
• El tractat de Lisboa, va establir la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.
• El 2010 es va establir l’anomenada Estratègia Europea 2020, que proposava diversos objectius:

• Generar un model econòmic sostenible socialment i ambientalment.
• Fomentar la qualitat educativa , la investigació i la innovació.
• Lluitar contra la pobresa i la segregació.

1.6.3 Les institucions de la UE

Els estats membres de la UE delegant part de la seva sobirania en algunes institucions independents que representen els interessos de la Unió en conjunt.

Hi ha el Consell Europeu que té la funció de fixar el rumb i les prioritats polítiques generals de la UE.

1.7 ESPANYA, UN ESTAT DE LA UNIÓ EUROPEA

1.7.1 El sistema polític

La constitució espanyola de 1978 defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret.

• És un estat social perquè l’estat intervé amb la voluntat d’aconseguir una societat més justa: promou sistemes de salut i ensenyament públics i gratuïts.
• És un estat democràtic perquè els ciutadans participin en el govern.
• És un estat de dret perquè les lleis obliguen tots es espanyols i les institucions.

1.7.2 L’organitzacó territorial

Territorialment Espanya s’organitza en municipis, províncies i comunitats autònomes.

• Hi ha més de 8.100 municipis, governats cadascun per un ajuntament.
• Els municipis s’organitzen en 50 províncies, administrades per les diputacions provincials. Les illes tenen la seva administració pròpia: els cabildos  a les Cànaries i els consells insulars a les Balears.
• Les províncies s’agrupen en 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes. Cada comunitat autònoma té el seu estatus d’autonomia.

D’aquestes últimes, la més coneguda és la Delegació de Govern, que representa el Govern de l’Estat, coordina l’Administració central i la de la comunitat i vetlla pel compliment de les lleis estatals.

1.8 CATALUNYA, UNA COMUNITAT AUTÒNOMA DINS

DE L’ESTAT ESPANYOL

Catalunya exerceix la seva autonomia dins de l’Estat espanyol seguint els primcipals fixats per la Constitució de 1978 i l’Estatut d’autonomia. L’Estaut d’autonomia és la norma institucional bàsica que defineix els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i fixa les polítiques catalanes.

La Generalitat, que era la institució tradicional d’autogovern del catalans, va ser restaurada durant la transició amb el retorn del president Tarradellas de l’exili.

1.8.1 El municipi

El municipi és l’ens local básic de l’organització territorial de Catalunya i de tot l’Estat.

1.8.2 La comarca

La comarca és una entitat local caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus. El consell comarcal és l’òrgan gestor format per regidors dels municipis que integren la comarca.

1.8.3 La veguera

La veguera està conctituïda per una agrupació de municipis, i és definida, com l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local

1.8.4 Un cas singular, la Vall d’Aran

El 2015 el parlament de Catalunya va aprovar la llei de règim especial de l’Aran, que reconeix la realitat nacional occitana, amb una claea identitat cultural, històrica, gerogràfica i lingüística.

1.8.5 Els organismes supramunicipals

L’AMB és l’adminitració pública de l’àrea metropolitana de Barcelona, una gran conurbació urbana a l’entor de la ciutat, formada per un total de 36 municipis.