MARIAM BOUAZZAOUI I YASSINE BOUAZZAOUI

3-ELS RECURSOS MINERALS, LES FONTS D'ENERGIA I EL SECTOR INDUSTRIAL

ÍNDEX

3-1- L’explotació dels recursos naturals: la mineria

3-2- Les fonts d’energia

3-3- La indústria i el paisatge industrial

3-4- La localizació i la deslocalizació industrial

3-5- Les grans potències industrials del mòn, els països emergents i les noves àrees en procés d’industrialització

3-6- Els recursos naturals i la indústria a Espanya

3-7- Els recursos naturals i la indústria a Catalunya

3-8- Els reptes mediambientals

3-1-L’explotació dels recursos naturals: la mineria

L’explotació dels recursos naturals

Els recursos són els productes naturals que poden proporcionar una utilitat o benefici a l’ésser humà.

L’explotació dels recursos depèn de tres factors:

• El desenvolupament tecnològic.
• El cost de l’explotació.
• El comportament dels mercats. Pot ser que l’explotació d’un recurs no sigui rendible. I, al contrari, és possible que l’explotació d’un recurs deixi de resultar rendible.

El consum de recursos naturals és intens i augmenta cada any a causa del creixement de la demanda. Els recursos es distribueixen de manera desigual al

planeta.

L’activitat minera

Un mineral és una substància natural inorgànica que es troba a l’escorça terrestre formant part de les roques.

La mineria és el conjunt d’activitats que es duen a terme per extreure els minerals localitzats als jaciments. És una activitat econòmica del sector primari perquè obté els productes de la naturalesa, però es vincula al sector secundari. Les explotacions mineres es classifiquen en quatre tipus:

• Explotacions a cel obert
• Mines subterrànies
• Mineria submarina o dragatge
• Mineria per pous de perforació

La situació economica de la mineria

L’ésser humà ha estat practicant la mineria des de temps remots, peró en la Revolició Industrial,  a partir de l’ùltim terc del XVII, que es va n

otar un gran creixement.

En l’actualitat, per a mantenir el creixement econòmic de les societats, cada vegda es requereixen cada vegada més materies primeres i energia, sobretot als països emergents industrialitzats. Per això, malgrat la crisi mundial que va començar el 2008, la inversió en l’explotació de recursos minerals continua sent important.

La mineria planteja diversos problemes:

• Té un fort impacte mediambiental: destrueix el paisatge i contamina el sòl i l’aigua.
• Un consum excessiu dels minerals pot esgotar els jaciments.
• Als països menys desenvolupats provoca conflictes armats.

3-2-Les fonts d’energia

La història de les fonts d’energia

L’energia es relaciona amb la capacitat de generar moviment o de transformar alguna cosa. Considerem fonts d’energia els recursos que proporcionen la força requerida pels processos industrials.

Des que l’ésser humà va aprendre a dominar el foc no ha deixat d’aprofitar l’energia que la naturalesa li ofereix.

Fins al final del segle XVII la principal font energètica.

Clasificació de les fonts d’energia

Les fonts d’energia es classifiquen segons els criteris següents:

• Segons la durada.

• Les energies renovables són les que no es gasten amb l’ús o poden recuperar-se de  manera natural si s’utilitzen a un ritme adequat.
• Les que es troben a la natura en una quantitat determinadai no poden restablir-se a curt termini són  fonts d’energia no renovables.

• En funció d’on s’obtenen.

• Les energies primàries són les que s’obtenen directament de la naturalesa (carbó, petroli… ),  l’urani i les energies renovables (solar, eòlica…)Les energies secundàries són les que es produeixen a partir d’una energia primària, (gasolina, gasoil, etc. ).

El desequilibri entre producció i consum

• Els païso de l’OPEP formen part dels grans proveïdors mundials d’hidrocarburs.
• Algunes potències industrials, com el Japó i la Unió Europea, són deficitàries, ja que presenten un nivell de producció baix.
• Els Estats Unit ón, alhora, un dels primers productes i consumidors mundials d’energia.
• Als consumidors d’energia tradicionals s’han sumat als països emergents, entre els quals hi ha la Xina i l’Índia.

En preveu que el llarg del segle XXI i el consum d’energia continuö augmentant constantment. Més d’un 80% d’aquest consum prové de combustibles fòssils.

Els reptes del siistema energètic són atendre les necessitats creicents de la població mundial, promoure l’eficiència energètica i apostar per les energies renovables.

3-3 La indústria i el paisatge industrial

Què és la indústria

La indústria és el conjunt d’activitats de transformació de recursos naturals, en producte elaborat utilitzant maquinària. És l’activitat econòmica més important del sector secundari.

Els processos industrials es produeixen a les fàbriques. Des dels inicis el sistema de producció industrial s’ha caracteritzat per:

• Les innovacions tècniques.
• La divisió del treball.
• La prodecci a gran escala.

Els tipus d’indústria

Les indùstries poden ser:

• Indústries de base. Són les que transformen les matèries primeres en productes semielaborats. Les principals són: la siderúrgica, la metal·lúrgica, la química de base i la cimentera.
• Indústries de béns d’equip. Fabriquen maquinària i altres béns necessaris per altres empreses industrials.
• Indústries de béns de consum. També conegudes com a indústries lleugeres, són les que elaboren productes finals per al consum de les persones.

Les característiques de la indústria actual

El perfil de la indústria actual, es caracteritza per:

• La recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica (R+D+I)
• La terciarització econòmica, que consisteix en la utilització de sistemes autimàtics de producció.
• La descentralització productives, que consisteixen en l’estratègia de localitzar les fases de la prducció den territoris diferents.

El paisatge industrial clàssic

La industrialització va generar un tipus de paisatge caracteritzat pels elements següents:

• Les fàbriques, que es van situar dins de l’espai urbà.
• Les matèries primeres i els productes elaborats, que s’emmagatzemaven.
• La contaminació industrial, que es vessava a l’entorn urbà.

El paisatge industrial en l’actualitat

La configuració del paisatge industrial va adoptar les característiques següents:

• Separació de les àrees industrials i residencials.
• Creació d’infrastructures de transport.
• Creació d’àrees d’emmagatzematge i comercialització.

3-4 La localització i la deslocalització industrial

La localitzacó d’una indústria en un lloc determinat depèn d’una sèrie de factors.

Actualment, els factors més rellevants estan directament lligats a la globalitzacó econòmic.

El procés de deslocalització

La deslocalització industrial suposa el trasllat d’una part o de totes les activitats productives d’una empresa d’un pa´s a un altra. Les empreses es guien per l’objectiu del costat mínim i el benefíci màxim.

La deslocalitzacó és habitual des dels anys noranta del segle XX. Tres factors la van fer possible:

• L’obertura dels països emergents i la internacionalitzacó dels mercats.
• El desenvolupament de les noves tecnologies de la informació.
• L’abaratiment dels sistemes de trasport.

En el procés de deslocalització industrial es poden distingir dues fases:

• En la primera fase, es van deslocalitzar empreses o activitats concretes des dels països desenvolupats cap als països en vies de desenvolupament.

La deslocalització afecta prioritàriament processos que necessiten molta mà d’obra. Alguns dels sectors més afectats són el tèxtil, automobilístic i certes indústrials de base.

L’impacte és diferent segons els països:

• En les economies desenvolupades

          - D’una banda, la pèrdua d’ocupacions.

           - De l’altra, le empreses han abaratit els productes.

• Les economies en vies de desenvolupament

- Efectes positius com la creació d’ocupació i l’augments dels ingressos.

          - Efectes negatius com les situacions d’explotació laboral en moltes fàbriques o la

            contaminació excessives.

3-5 Les grans potències industrials del món els països emergents i les noves àrees en procés d’industrialització

La producció industrial del món presenta grans desequilibris geogràfics. Quinze països concentren un 85% de la producció total.

La Xina, primera potència manufacturera

El creixement industrial xinès es deu als factors següents:

• El canvi de la política econòmica
• L’abundància de recursos

Per sectors:

• La Xina concentra la producció d’alguns sectors estratègics, com la indústria electrònica.
• Les indústries pesants.
• Entre les indústries lleugeres destaquen la indústria tèxtil, de la joguina, l’automobilística i l’alimentària.

La indústria es concentra a les àrees costaneres, entorn de Xangai, Beijing, Hong Kong i Guangzhou.

Les potències industrials tradicionals

Els Estats Units han quedat relegats al segon lloc del món en producció industrial.

El Japó és la quarta potència industrial.

La Unió Europea és, en conjunt, una de les àrees industrials més importants del món.

Altres potències emergents i les noves àrees d’industrialització

L’Índia està experimentant un creixement industrial molt accelerat des dels anys noranta del segle passat.

El Brasil és la primera economia d’Amèrica Llatina. La zona més industrialitzada s’estén des de Sao Paulo a Rio de Janeiro i Belo Horizonte.

Sud-Àfrica és la principal economia d’Àfrica.

Altres potències emergents de segon nivell s’han convertit en destinació de la deslocalitzaió en els últims anys.

A l’àrea del Pacífic se situen els anomenats dracs asiàtics i el sud-est australià.

3-6 Els recursos naturals i la indústria a Espanya

La mineria i l’explotació de les fonts d’energia

La producció se centra en els minerals no metàl·lics:

• L’Estat espanyol és un destacat productor i exportador de roques i minerals no metàl·lics.
• Espanya té minerals metàl·lics, però la producció és escassa i no cobreix les necessitats del país.
• Els minerals energètics són escassos.

La dependència energètica espanyola supera el 80%.

El procés d’industrialització

La industrialització a Espanya va començar a mitjan segle XIX, més tard que en altres països europeus.

En el primer terç del segle XX, la indústria va créixer notablement.

Entre 1959 i 1975 es van posar les bases que van convertir Espanya en un país industrialitzat.

La indústria espanyola actual

La crisi econòmica mundial, que va començar el 2007, a l’Estat espanyol ha tingut una gran incidència i ha confluït amb una crisi pròpia causada per la bombolla immobiliària.

El 2013 la indústria donava feina al 13,7% de la població ocupada del país i la construcció, al 6%. Aquest mateix any la participació de la indústria en el PIB va ser del 16,1% i la de la construcció, del 5,2%.

Per branques d’activitat, a Espanya destaca el subsector de l’alimentació, les begudes i el tabac.

3-7 Els recursos naturals i la indústria a Catalunya

Els recursos energètics i miners

L’energia que es gasta a Catalunya prové de diferents fonts:

• El petroli
• La força hidràulica
• Les centrals nuclears
• El gas natural
• Les energies renovables

L’evolució de la indústria

La industrialització a Catalunya es va produir al segle XIX a partir del predomini de la indústria tèxtil.

Localització i tipus d’indústria

La major part de les indústries i els treballadors, prop del 70% del total, es concentra a l’àrea metropolitana de Barcelona, que comprèn les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme.

Els tipus d’empreses predominants són les mitjanes i petites, sobretot en sectors dinàmics com l’alimentari, l’automoció…

3-8 Els reptes mediambientals

A la recerca d’un equilibri entre indústria i medi ambient

Des del començament de la industrialització, l’activitat industrial i la conservació del medi ambient han estat conceptes oposats. Els paisatges negres de les zones industrials siderúrgiques i mineres van ser característiques d’alguns llocs al segle XIX.

Actualment, podem estudiar la relació que hi ha entre indústria i medi ambient en un doble vessant:

• D’una banda, els canvis que s’han introduit a les indústries tradicionals per aconseguir que redueixin l’impacte en la naturalesa.
• De l’altra, tota activitat industrial que s’està desenvolupant per produir millores mediambientals.

Canvis en les indústries

Les MTD s’agrupen en els blocs següents:

• Abocament segur de residus
• Reducció del consum d’aigua
• Reutilització de l’aigua
• Tecnologies d’enginyeria ambiental

Indústries per a la millora del medi ambient

Un dels principals problemes mediambientals es generen en produir energia a partir de combustibles fòssils. Per això, hi ha un grup d’indústries que contribueixen a la millora del medi ambient desenvolupant i fabricant materials i màquines que ens permeten produir energia a partir de fonts renovables, com aerogeneradors o plaques solars.